Diumenge, 08 de maig de 2016
Estimada besàvia,
D'entrada, deixa'm explicar-te qui sóc:
Sóc el nét del teu fill Adolf, en Roger.
Te'n recordes de mi? Pel que fa a tu, jo sí que et recordo, i molt!
En primer lloc, vull que sàpigues que em venia molt de gust esciure't una carta i, en segon lloc, aprofito per explicar-te que tota la família estem molt bé i no cal que pateixis. Aquells dies de patiments i esforç, que tu vas haver de viure, han quedat enrere. D´una banda, la societat ha canviat molt i, de l' altra, també hi ha hagut una forta evolució tecnològica. Avui en dia, tots els teus fills es troben bé de salut i tots els teus néts estan treballant. En relació als teus besnéts, dir-te que ja som dos més i , els grans, bons estudiants . Per tant, pots estar ben orgullossa de la família que has creat.
Has de saber que et trobem molt a faltar; així, doncs, no pots dubtar que has sigut una persona molt important a les nostres vides.
En fi, confio que t'agradi la meva carta i hagis tingut un bon seguit de records.
T'estimo i no t'oblido,
Roger Ayala
P.D: Encara recordo, com si fos ahir, les galetes que em donaves cada vegada que et venia a visitar. Jo et feia un petó i una abraçada ben forta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.