La meva besàvia Adoración Palacin Lázaro va néixer a Alhama
de Aragón, el gener de 1904 i va morir al 2005 a Calatayud, amb 101 anys fets. Va
viure en diverses poblacions de la província de Saragossa donat que es va casar
amb un ferroviari. Finalment, cap a els anys cinquanta ja es va quedar
definitivament al seu poble natal. Aleshores jo la vaig arribar a conèixer dos
anys, però només la recordo per les fotografies.
No va tenir estudis però sabia llegir i escriure. Ella
treballava en fer feines de casa com casi totes les dones de la seva època, era
activa i molt dominant. Va tenir quatre fills que van ser: el Julián, l’Enrique,
el Federico i el Jesús, el meu avi. Dels quals tres encara estan vius.
L’agradava molt la jardineria, la política, els toros, la ràdio,
la música i la lectura. Ella per desgracia va passar la primera guerra mundial de jove, la guerra
civil espanyola casada i amb fills petits, tota la postguerra, la segona guerra
mundial i per sort finalment, va poder viure molts anys de llibertat en
democràcia.
Fet Per: Èric Pascual Mauriz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.