Carta a la besàvia, Mònica Sagués.

Manresa, 28 de maig de 2016

Estimada besàvia Carme,

Sóc la teva besnéta, la néta de la teva filla Teresa, segur que em recordes, però jo a tu no, ja que tenia 5 anys quan tu vas morir, t’he d’explicar moltes coses, i per això t’escric aquesta carta.

Quan tu vas marxar, jo feia segon de primària, i ara ja faig primer de la E.S.O, les coses canvien molt i tot es complica. L’any que bé, la meva germana, la Laura, ja farà batxillerat i no anirà al mateix institut que jo. Per tant això, farà que ens vegem menys i tinguem horaris diferents. Pel que fa a la família, la meva àvia, la teva filla està molt bé, encara que no ens sol parlar de tu, potser ho fa per no recordar-ho més, segons m’han explicat. Tot els seus germans estan molt bé, però com que no els acostumo a veure, no t’ho puc assegurar.  Pel que fa a la tecnologia, actualment els telèfons mòbils han evolucionat molt, ara tothom en té un, i no només serveixen per fer trucades, sinó per enviar missatges, fan de llanterna, són reproductors de música, tenen una petita càmera per fer fotos, i hi ha aplicacions per a casi tot, per enviar missatges il·limitats, lloc on es poden publicar fotos, veure vídeos moltíssimes coses més. També hi ha hagut molts altres avanços tecnològics, però crec que t’ho escriure en una altre carta perquè m’estic allargant molt.

M’agradaria que m’expliquessis com estàs.

Fins aviat.

Mònica Sagués

P.D: Jo estic molt bé, a casa tot va genial, tinc uns grans amics; en general tot em va bé.