Apreciada besàvia: Cartes

Carta a la besàvia:

Marta Oliva Morillo                                                                                                                23/5/2016



Benvolguda besàvia,

Sóc la Marta, la teva besnèta, no sé si t'en enrrecordes de mi, però ja et dic que he canviat molt i que t'aseguro que t'agradaria veure'm.

 Ja saps que tinc a la Núria com a germana, però no saps què fa set anys, va nèixer el Biel, el nostre germà petit. Fa quatre anys, els pares es van divorciar i des que es van divorciar he hagut de cuidar més a la Núria i al Biel ja que, moltes vegades, els pares treballen i no poden estar per nosaltres. Estic contenta d'aquest fet ja que penso que si ens deixen sols és perquè confien en nosaltres. Cada matí ens quedem sols, però com jo he de marxar més d'hora, els hi preparo l'esmorzar i marxo a l'institut. Segueixo anant a l'Oms i de Prat. M'ho passo molt bé amb les meves amigues i amics. Faig bàsquet, anglès i teatre, i m'agrada molt!

La tecnologia, últimament ha canviat molt de forma positiva i ha evolucionat tant que si vas pel carrer, tots els nens tenen un móbil, jo també en tinc un. La pobresa mundial continua i cada cop amb més desigualtat, la crisi és cada cop més forta però anem tirant com podem.

M'agrada molt com estic ara, i espero que tu estiguis igual.



Fins aviat, et trobem molt a faltar <3 

                                                            Manresa 31/05/2016

Estimada besàvia,

Fa molt de temps que no et veig, espero que em tornis alguna resposta però és que fa molt que no t’escric i ho sento molt .

En primer lloc,et vull parlar de que han nascut tres cosins meus més a la família, i que la tecnologia ha avançat molt. Comencem primer per la família: com t’he dit abans tinc tres cosins més a la família des de la ultima vegada que ens vam veure, són dos nenes i un nen i per a la família tot igual. Ara et parlaré de la tecnologia, fa molt de temps no hi havia televisors, dons ara si, tot i que els coneguessis, ara són molt millors, amb mes d’un canal, plans i en color HD. Ara et parlaré dels telèfons mòbils que han canviat la joventut d’avui en dia.

Dons així m’acomiado. Espero que em contestis una abraçada i tinc ganes de veure’t.

Èric Pascual Mauriz

Carta a la besàvia, Mònica Sagués.

Manresa, 28 de maig de 2016

Estimada besàvia Carme,

Sóc la teva besnéta, la néta de la teva filla Teresa, segur que em recordes, però jo a tu no, ja que tenia 5 anys quan tu vas morir, t’he d’explicar moltes coses, i per això t’escric aquesta carta.

Quan tu vas marxar, jo feia segon de primària, i ara ja faig primer de la E.S.O, les coses canvien molt i tot es complica. L’any que bé, la meva germana, la Laura, ja farà batxillerat i no anirà al mateix institut que jo. Per tant això, farà que ens vegem menys i tinguem horaris diferents. Pel que fa a la família, la meva àvia, la teva filla està molt bé, encara que no ens sol parlar de tu, potser ho fa per no recordar-ho més, segons m’han explicat. Tot els seus germans estan molt bé, però com que no els acostumo a veure, no t’ho puc assegurar.  Pel que fa a la tecnologia, actualment els telèfons mòbils han evolucionat molt, ara tothom en té un, i no només serveixen per fer trucades, sinó per enviar missatges, fan de llanterna, són reproductors de música, tenen una petita càmera per fer fotos, i hi ha aplicacions per a casi tot, per enviar missatges il·limitats, lloc on es poden publicar fotos, veure vídeos moltíssimes coses més. També hi ha hagut molts altres avanços tecnològics, però crec que t’ho escriure en una altre carta perquè m’estic allargant molt.

M’agradaria que m’expliquessis com estàs.

Fins aviat.

Mònica Sagués

P.D: Jo estic molt bé, a casa tot va genial, tinc uns grans amics; en general tot em va bé.

Apreciada besàvia: Carta

Benvolguda Pilar

Sóc el teu besnét en Martí Puerta i t'escric aquesta carta en l'any 2016 desde Manresa, la ciutat on vas viure la majoria de la teva vida i on encara i residim.

Avui en dia disposem de molta més tecnologia que en els teus temps. D'aquesta banda ens facilita molt algunes coses com: comunicar-se, buscar informació... però per l'altra banda ens perjudica, ja que hi ha persones que es dediquen a utilitzar-la per fer coses il·legals com: robar diners dels bancs, robar comtes de gent, espiar...

Actualment la nostra família es troba en una bona situació econòmica, els meus pares segueixen treballant i la meva germana i jo estem rebent bons estudis i educació. Tots som bastant esportistes, la meva mare i el meu pare corren, en canvi la meva germana i jo juguem a waterpolo.

Avui en dia, hi ha coses molt bones com: la música que ara es pot escoltar en qualsevol moment i amb bona qualitat, les escoles i els estudis ja que ara, amb nous llibres, l'avanç de la tecnologia... ens ajuda molt i ens és més còmode el fet de estudiar i anar a l'escola. Però pel que fa la teva època suposo que hi havien coses molt bones... Oi que me les podries explicar?

Un petó i una abraçada.

Martí Puerta Juvés

Carta, Anna Zafra

Manresa,  de Maig de 2016

Estimada besàvia,

Des de que vas morir no saps res de nosaltres, jo no me’n recordo, però he escoltat moltes coses sobre tu.

Et voldria explicar com està ara el mos, per començar ara tothom porta a la butxaca un aparell que es diu “Smartphone” i pot fer fotos i vídeos, jugar a jocs, parlar per text, per trucada amb veu o amb vídeo, escoltar música… També existeixen televisions en 3D, i sabates que van amb rodes a dins i no són patins, i moltes més coses. Les guerres estan igual que abans, només que ara és diferent perquè hi ha molta immigració.

Ara mateix la teva filla Dolors està de vacances  a Cuba, una illa que està aprop d’Estats units, viu a Andalusia, igual que els teus nets. Menys el teu nét Agustí que viu a Catalunya i la seva família. Et comunico la mort de la Luna per si no ho saps va morir fa poc.

Espero rebre una carta de tu i així saber més coses de la família.

Petonets i una abraçada.

Anna.

Apreciada besàvia: carta. Roger Ayala Vilches

Diumenge, 08 de maig de 2016

Estimada besàvia,

D'entrada, deixa'm explicar-te qui sóc:

Sóc el nét del teu fill Adolf, en Roger. 

Te'n recordes de mi? Pel que fa a tu, jo sí que et recordo, i molt!

En primer lloc, vull que sàpigues que em venia molt de gust esciure't una carta i, en segon lloc, aprofito per explicar-te que tota la família estem molt bé i no cal que pateixis. Aquells dies de patiments i esforç, que tu vas haver de viure, han quedat enrere. D´una banda, la societat ha canviat molt i, de l' altra, també hi ha hagut una forta evolució tecnològica. Avui en dia, tots els teus fills es troben bé de salut i tots els teus néts estan treballant. En relació als teus besnéts, dir-te que ja som dos més i , els grans, bons estudiants . Per tant, pots estar ben orgullossa de la família que has creat.

Has de saber que et trobem molt a faltar; així, doncs, no pots dubtar que has sigut una persona molt important a les nostres vides.

En fi, confio que t'agradi la meva carta i hagis tingut un bon seguit de records.

T'estimo i no t'oblido,

Roger Ayala

P.D: Encara recordo, com si fos ahir, les galetes que em donaves cada vegada que et venia a visitar. Jo et feia un petó i una abraçada ben forta.

Apreciada besàvia: Carta

Manresa, 21 de maig del 2016

Brenda Pradas

Dolores López

Estimada besàvia,

Sóc la Brenda, la reva besnéta. Primerament, començaré parlant una mica sobre mi:

Sóc la filla de la Sílvia, la teva néta. Tinc 13 anys ja, i el meu germà, el Noah,  en té 16. Vivim aquí a Manresa; no ens hem canviat tant de residència com vas fer tu! Bé, la veritat és que m' agradaria saber més coses sobre tu, ja me'n han explicat moltes, però vull saber-ne més! Segons m'han dit, vas viure a molts llocs tu, per tant, deus conèixer a molta gent! Com m'agradaria, a mi, tenir amics d'arreu d'Espanya!

També m'he assebentat que t'agradava llegir, fer treballs manuals i cuinar! Vaja, una mica com jo.

Per cert, segrament t'interessa saber què se n'ha fet de la teva família.

En primer lloc, el teu marit ja deu estar amb tu, ja que et trobava molt a faltar des que vas marxar, igual que les teves germanes; suposo que ja les deus haver retrobat. En segon lloc, ara tens sis besnéts: tres nois i tres noies. El teu fill encara ens fa de tant en tant algun menjar que t'agradava fer, i la meva mare continua fent ganxet des que li vas ensenyar!

Si veiessis quines nines de ganxet fa ara! Bé, "amigurumies" li'n diuen, però que és el ganxet de sempre. Les coses han canviat molt des que no hi ets; per exemple, les televisions ara són molt grosses, amb el que t'agradava a tu veure sèries!

I no vegis com l'internet ha canviat el món! Amb aquesta eina fins i tot podem parlar amb gent de l'altra ounta del món simplement amb els nostres telèfons mòvils, on podem veure fins i tot amb qui parlem.

Doncs bé, m'agradaria explicar-te moltes més coses i jo saber-ne més de tu, però és tard i he d'anar a dormir.

Mai m'oblidaré de tu.

 

PD: No m'he recordat de dir-te que un cop vam anar a Baza, d'on ets tu!

Apreciada besàvia: Carta

Apreciada besàvia: Ferran Sola

                   

                                                                                            Manresa, 31 de maig del 2016



Estimada besàvia,

Porto molt de temps amb ganes de veure't, i espero que els tiets et tractin bé a casa seva, suposo i espero que ja haguis fet amics en aquella zona.

Properament et vindrem a veure, quan els pares tinguin una estona lliure i no treballin. Segurament estaràs molt cómode allà, ja que podràs veure a tots els cosinets i cosinetes.
Estic convençut de que ells s'ho passen molt be amb tu, amb les teves emocionants histories del teu passat, com quan vas trobar aquell bonic gatet abandonat i el vas cuidar a la teva casa...


Estic molt content perquè proximament anirem a buscar un gosset molt maco per a mi, és un Schnauzwer miniatura, tinc moltes ganes de que sigui aquell dia, al gosset li costarà adaptar-se a casa pero no tindrà cap problema.



T'estimo! Fins un altre!                                        

                                                                                                                     Ferran                          

 

 

CARTA PER A LA BESÀVIA , BÀRBARA

 

Estimada Bàrbara,                                                                                                    Manresa 1/06/2016

Sóc la teva besnéta, l'Aida. Sóc la mitjana dels tres fills de la teva néta Maria del mar. El gran és diu Dani i el petit Iker. Som cinc a casa, però també tenim a la meva àvia, l'Encarna, i el meu àvi, el Gonzalo. Normalment, cada migdia vaig a casa d'ells, i m'han anant explicant molt de tu. T'he escrit aquesta carta perquè puguis saber una mica de mi i de la família i de la societat d'avui en dia. La família està bé, vivim en una casa bastant gran, amb un pati. Avui en dia, la societat a canviat molt. En una casa podem trobar que treballen, tant a casa com al carrer, el pare i la mare. També, les noies no estem obligades, a anar amb faldilles podem portar perfectament pantalons,també poden anar a l'escola sense cap tipus de problema. Tots intentem treballar, perquè tot funcioni correctament. Pel que fa als estudis, no et preocupis, fem tot el possible per treure'ns una carrera.

És hora d'anar-sen però no et preocupis que, si vols saber alguna cosa més, no dubtis en
consultar-mo, enviant-me una carta.

T'estima i t'estimarà sempre, l'Aida.

PD: I a la teva família, també hi ha en Ramon. Es porta molt bé amb tothom. És un bon pare.

Carta Pau Badia

                                                                                                               Manresa, 21 de maig de 2016

Estimada besàvia 

Ja fa més de 10 anys que no estàs entre nosaltres, però encara et recordem, sobretot els dies que ens reunim tota la família.

Jo no et recordo gaire però m’han explicat moltes coses de tu. M’expliquen que eres divertida, amable, simpàtica i que sempre estaves disposada a ajudar els altres. També m’han dit que eres una gran cuinera: els canelons de Nadal els feies boníssims i ningú de la família n’ha tastat uns altres tan bons com aquells.                                                                                                                                                                

Al menjador de casa la teva filla, hi ha una foto meva, del dia que vaig néixer, on em tens  als teus braços. Aquesta foto m’agrada molt mirar-la. En aquesta foto estàs molt contenta, ja que jo vaig ser el primer besnét que vas tenir.

M’hauria agradat poder compartir amb tu més estones. Però diuen els meus avis que la vida és així.

Un petó molt fort de part meva i de tota la família. 

CARTA PER A LA BESÀVIA

Estimada besàvia Francisca                                                                      Manresa, 19 de Maig de 2016

En fa ja de temps que no parlo amb tu, bé per petits inconvenients com, l'estudi, els deures, be, clarament parlant; l'escola.

En primer lloc, vull dir-te qui sóc. Sóc la filla de l'Esther i tinc tretze anys. Sóc filla de la teva néta, i en sóc néta de la teva filla Dolors. La teva i la meva família no segueix igual, la teva néta major s'ha divorciat, i la nét petita espera un nen tailandès. Però a part d'això, ningún canvi. També et volia comentar que el món ha avançat moltíssim aquest segle, per exemple, tu no gaudies d'un teléfon mòbil o d'un portàtil, doncs ja s'en han inventat moltíssims models nous, i innovadors. 

I per finalitzar aquesta carta, espero i desitjo que la vida que tens et vagi el millor possible, i recorda: t'estimem molt.

Carinyosament Ohiane. 

PD: Cuidat moltíssim.

Carta besàvia

Estimada Habiba,

Fa molt de temps que no ens veiem. Espero que estiguis bé, nosaltres estem molt bé, la meva germana està estudiant i jo també. Tinc moltes coses per dir-te!!

En primer lloc, jo ja vaig a la secundària, vaig bé estudiant i m'esforço molt, la meva germana ja ha començat la primària i va a segon. En segon lloc, els meus pares estan bé, la meva mare sempre s'aixeca pels matins per fer-me l'esmorzar, nateja la casa, ens fa el dinar, el sopar, etc... i el meu pare sempre li ajuda. En tercer lloc, els meus tiets i cosins estan bé, no et preocupis.

Per acabar, et volem dir que t'estimem molt, no ens podem veure, pero algún dia ens veurem.

Abraçades i petonets,

             Riham

PD: Ens agradaria veure't, però ara mateix no es possible. Alguna cosa em diu que ens tornarem a trobar-nos.

Carta a Fatima Boujeba.

Manresa 1/6/2016

Estimada Fatima

Segurament que fa molt de temps que no saps res de mi, i és que he estat bastant enfeinat amb el col·legi. Ens posen tanta feina que aquesta semana tinc set exàmens peró et trobaba tan a faltar que té escrit aquesta carta.

En primer lloc, l'escola em va perfectament, encara que he de millorar en alguna que altra assignatura, ara faig primer d'Eso i tinc tretze anys. El meu germa fa quart d'Eso i té setze anys l'any, el següent curs entrarà a batxillerat.

En segon lloc, els meus pares estan molt bé i ja tornem a pensar amb tu, peró també pensem en que següint la nostre tradició musulmana el ramadan comença el dia sis d'aquest mes.

En tercer lloc, la tecnología ha avançat a tota maquina. Ara no hi ha persona que no tingui un telefon mobil, i es que són molt facils d'utilitzar, i pots instalar-hi tot tipus d'aplicacions, aplicacion per comunicarte, per visualitzar continguts, noticies... 

Més o menys en un o dos mesos vindrem, i no saps quines ganes tenim de venir-hi perquè en ho passem molt bé: anem a la platja cada dia, estem rodejats de la família...

En fi, espero que em responguis aviat.

Petonets i una abraçada!

Atentament. Adam El Messaoudi.

Carta a la besàvia Maria Jovita

Diumenge, 29 de maig de 2016

Estimada besàvia

Sóc en Nicolás, el fill de la teva néta Olga, la filla del teu fill Rodolfo, te'n recordes de mi? Fa cinc anys ens vam veure per última vegada... En primer lloc volia dir-te que en aquella ocasió tenia moltes ganes de conèixer-te, perquè creïa que com tenies cent anys, series molt alta. Per una banda me'n recordo de les nostres conversacions com em feies preguntes sobre l'avió perquè no creïes que duràvem dotze hores el viatge, em preguntaves també com era la vida aqui a Espanya i començaves tu a explicar-me les teves coses. I mira si són diferents!

En segon lloc m'agradaria molt haver-te vist dintre d'un mes que anirem a Colòmbia per explicar-te els avanços de la tecnologia: com podríem comunicar-nos instantàniament amb el mòbil, ensenyar-te la meva tablet i mostrar-te que a través d'ella podries buscar la informació que volguessis, ja sé que et costaria creure-ho i ens hauríem rigut molt amb les teves ocurrències.

Per altra banda, vull que sàpigues que el meu germà William, aquell noi que sempre te'n recordes està estudiant ingeneria energètica i la meva germana ja està a tercer de primària. Llavors, els meus pares em diuen que aprofitarem el viatge perquè ella faci la seva comunió allí.

A més tinc moltes ganes d'anar per abraçar al avi i dir-li el feliç i orgullós que em sento d'ell per haver lluitat i superat com un campió aquella enfermetat.

Finalment vul que sapigués que sempre estaràs en els nostres cors perquè eres un exemple de fortalessa. Et vull besàvia.

Petonets i una abraçada

Nicolás

                      
                                                                                                 Manresa, 30 de maig del 2016
  

CARTA PER A LA BESÀVIA.  

          

Estimada Joana,

Sóc la Sara, la teva bisneta. Et volia saludar i fer-te un petit resum del que ha passat desde que ens vas deixar...

Per començar, tot ha canviat molt! No et podries imaginar les coses tan increïvles que han inventat. A part d' aixó, també ha canviat la societat: ara mateix , les dones tenim més o menys els mateixos drets que els homes, si més no a Espanya...No com avans , eh, besàvia...En relació a la família , tot està molt bé, tots els teus néts han tingut fills. I això vol dir que tens bisnets, exactament cinc: La Mariona, L' Adrià, La Daniela, L' Arnau i jo, la Sara. Ara per ara, tots estem prou bé, tirant cap endevant.

En fi, espero que t' arribi aquesta carta, i que sàpigues,que, aquí, tots et trobem molt a faltar, encara que és impossibe, tenim l' esperança  que tornis.

Fins una altre, un petó i una forta abraçada.

 

                                                                                                                       Sara Cristòbal.

Carta a Concepció Arguilés

 

 CARTA A LA BESÀVIA

    Manresa, 29 de Maig del 2016

Estima besàvia:

Abans que tot, volia dir-te que, sinò hem coneixes,em presento: Sóc la Lara, la filla de la teva néta ''Sonia''. M' hagués agradat molt veure't, però, vaig nèixer cinc anys després de la teva mort.

La família està molt bé, la teva néta es va casar molt feliç amb el seu marit '' En David'', i a dia d'avui segueixen estan junts i han tingut dos fills: Jo ( La germana gran) i l'Alex ( El germà petit). La mare treballa d'infermera al hospital '' Sant Andreu'' i el pare de cuiner a '' La clínica Sant Josep''. Nosaltres anem al col·legi, bueno, jo ja vaig al institut, jo tinc dotze anys i l' Alex en té nou. La mare sempre m'explica coses de tú o diu les teves dites, ami hem fascinen!

La societat ha evolucionat molt, ara tot es per via tecnológica: Ordinador, Mòvil o Tablet '' Tauleta Tàctil'', són uns aparells semblants a màquines d'escriure, tú envies un missatge per aquests aparells i en quastió de segons li arriba a l'altre. Ara ja casi be no es fan servir cartes, i les màquines d'escriure ja ni es veuen en la majoria de cases. El món encara esta en situació de guerra, sobretot per la part d'Àsia, i ha Catalunya volem la ''Independencia'', vol dir que volem ser un país autonóm.

En fi, m'hagués agradat moltissim conèixet, però no ha sigut així, la meva mare ja em seguirà explicant anectodes de tú i jo seguiré pensant que algún dia ens veurem! 

Un petó i una abraçada molt fortes!

PD: T'estimo

                                                                                                                               Lara

Carta a Savina

                                                                                                                  Manresa, 29 de Maig de 2016

Benvolguda Besàvia,

Sóc l'Alba Budia, la seva besnéta i li escric aquesta carta per explicar-li com ha evolucionat el món i la família des que voste va morir.

Per a tots nosaltres va ser un pes molt gran acceptar la seva mort, però tot i així, Hem seguit endavant.Han nascut onze membres més: Roció, Aina, Judit, Marta, Sofia, Xénia, Belen, Nicolàs, Manuela, Verònica i Chloe. I també ha mort el marit de la seva estimada filla.Això ha fet unir més la família tot i els quilòmetres que ens separen.

Per acabar, volia explicar-li l'evolució de la tecnologia.Quan vostè vivia, amb prou feines existien els televisors, i ara tenim tants aparells tecnològics que han pasat a ser el centre de la nostra vida, com ara: el movil, l'ordinador o la tablet.


Una abraçada ven forta.

                                                                                                            Alba Budia

Carta Besàvia

Benvolguda Isabel,

Fa molts anys que no saps res de mi ni de la família. Sóc la filla de la Maribel, la teva néta, de part de la teva filla Mariana. La família està molt bé i saludable, la teva filla Mariana continua seguint viva, però el teu marit i el seu, per mala sort no.  

En primer lloc, saps quan a avançat la tecnologia? Avui en dia, ha avançat molt, tothom, inclús la teva germana, té mòbil, el mòbil és un aparell que serveix per comunicar-nos i és tàctil, és a dir, que pots escriure sense tecles. La màquina d’escriure ja no s’utilitza , ara s’utilitza un ordinador, que seria el mateix però es poden esborrar paraules, enganxar-les... En segon lloc, visc a Manresa. Finalment m’han explicat que vas ser molt bona persona, que sempre cuidaves els teus fills davant de tot i que vas ser molt lluitadora.

En fi, confio que ens tornarem a veure i espero que fem bones molles. Aquesta carta l’escric perquè sàpigues que tothom encara pensa en tu.

Cordialment

Eva

Carta a la besàvia

Manresa, 29 de Maig 2016

Estimada besàvia, 

Sóc el Jordi, el teu besnét, fill de la teva néta Anna. T'escric per a poder explicar-te un munt de coses que han succeït i que, per desgràcia, tu no has pogut presenciar.

Respecte a temes científics o tecnològics, hi ha hagut grans avenços. Els ordinadors que abans ocupaven tant espai, ara es poden portar a la butxaca sense cap mena de problema, i són molt més potents. També s'han descobert tot de medicines noves i s'ha avançat moltíssim en gairebé totes les àrees d'investigació. Però no tot són flors i violes, també hi ha hagut accidents, atacs terroristes... Hi està havent una guerra a Síria, i milers de persones estan migrant i/o morint. Un tema també molt delicat ara mateix és l'escalfament global, que ens afecta a tots i molt poca gent se'n preocupa.

Respecte a la família, hi ha de tot, però els aconteixements més significatius han sigut el naixement dels teus besnéts i la recent mort del marit de la teva filla.

M'ha agradat molt poder parlar amb tu, fins aviat,

Jordi

CARTA A TRINI GARCIA

Manresa, 29 de Maig de 2016

Estimadíssima Trini,

Sóc la Sílvia, quant de temps sense poder parlar amb tu, t’haig d’explicar tantes coses, que no sé per on començar!

En primer lloc, et puc informar que tota la família està bé, la mama continua igual, com el papa i el Sergi, i la tieta es va trencar la mà i li fa un mal horrorós, però sembla que va millorant, i mica en mica aquest dolor va desapareixent...

En segon lloc, la tecnologia ha evolucionat molt! Ara els telèfons són portàtils i tàctils! També t’hi pots instal·lar diferents aplicacions i comunicar-t’hi amb els amics i la família... És tot tan útil!

En fi, que estic bé, però necessito poder parlar amb vostè cara a cara!

Petonets i una abraçada!

SÍLVIA

PD: T’envio un mòbil amb tot instal·lat i unes instruccions perquè ho puguis entendre, espero el teu missatge!

Biografia de la Matilde Roldán

El seu nom és Matilde, va nèixer el 1922, i va morir el 2011 fa cinc anys.

Va patir la guerra civil i va nèixer a Còrdoba, on va passar la major part de la seva vida.

Era de família pobre, i des de petita la feien treballar al camp, cosa que abans era molt normal.

Quan tenia poc més de sis anys, va deixar de treballar al camp per cuidar-se de la seva germana petita.

Vivien en una casa petita, i eren cinc persones vivint, la dieta era sempre la mateixa: pa,oli i aigua, i molt poques vegades un mató que ells fabricaven.

Va crèixer, és va cassar i va tindre quatre filles, amb les quals va emigrar cap a Tarragona juntament amb el seu marit....

Després de moltes hores de viatge en tren, va arribar, va començar a treballar en una fàbrica, un detall que comportava un sou més elevat, i per tant poder pagar una dieta més variada.

 

Va aprendre a cuinar i va aconseguir ser una gran cuinera.

Més tard, va vindre a viure a Manresa, on va morir.

Les seves germanes van morir a Còrdoba abans que ella i de les quatre filles només tres van sobreviure, una d'elles és la meva àvia.

Arnau Pradas

Pilar Morera Baró

Es deia Pilar Morera Baró era l'àvia de la meva mare. Va néixer el 27 de març de 1911 a Reus i va morir el 24 de setembre de 2003. Va viure a Manresa i a Reus, però no va viatjar gaire.

La seva infantesa la va passar amb el seus 8 germans a Reus, durant seva adolescència va anar a viure a Manresa a passar una temporada amb uns parents, per canviar d'aires, ja que abans havia tallat una relació i estava trista. Allà va conèixer al meu Besàvi, que es deia Modest, i per això es va quedar a viure a Manresa per la resta de la seva vida. En aquella època hi havia la guerra civil cosa que va distanciar un mica el meu besàvi que va anar a la guerra, de la meva besàvia.

Pilar com a estudis només va fer la primaria, i va treballar quan el seu marit d'un atac cardíac als 53 anys va morir i es va quedar viuda, es va guanyar la vida fent de cosidora i brodadora.

Segons la seva família va ser una dona molt dolça i carinyosa.

La meva besàvia durant la guerra civil li portava menjar, ja que els soldats passaven gana. Per poder-se trobar van inventar un codi per comunicar-se.

Martí Puerta Juvés

Redacció de la besàvia

És deia Maria Clivillé Grau, va nèixer l'any 1924 i va morir l'any 2006 a l'edat de 82 anys. Va nèixer a Alguaire un petit poble a la vora de Lleida.

És va casar amb Jaume Oliva i amb ell va tenir quatre fills, Xavier, Josep, Damià i Maite. Avans de que naixés la Maite, la Maria, el seu home i els seus tres fills, és desplaçaren a Manresa on va viure al barri de "miralpeix" que antigament és deia "pejamo". Allà va tenir a la Maite i va treballar a una fàbrica de teixits. Un cop a Manresa habent tingut a la Maite, els seus fills es van independitzar i el seu home va morir i va anar a viure al carrer de les Saleses on va viure-hi amb el Damià fins que és va morir.

 A la Maria, li agradava presumir molt i deia que tenia molts diners i explica un familiar que el que mes els hi agradava era que sempre pagava ella els sopars

Marta Oliva Morillo

La senyora Joana Lujàn va viure durant el segle XIX, va nèixer a l' any 1.917 i va morir a l' any 1.997.

Aquesta va passar la seva infància  a Màlaga ( Andalusia)  i  amb el cap del temps es va traslladar a Catalunya. Ella desgraciadament va tindre una infància i una adolescència sense estudis, així que no es va formar professionalment, però va aconseguir feina en el món del comerç durant uns anys. Més tard, amb el temps, va trobar  un home amb el que va consolidar la seva relació, es va casar i va formar una famìlia. Aquesta estava composta  per ells, tres fills i una filla : La Maria, en Luis, en Joan i en Josep.

La Joana  era una dona molt pacífica, però tot i que tembé era bastant divertida. Era molt bona amb els seus néts, sobretot amb la seva preferida d' entre tots ells : la Dolors. Els tractava com si fosin fills seus. En el seu temps lliure li agradava anar a pasejar, ballar i, quan va ser més adulta, anar a veure els toros.

Ella a part del seu viatje que va fer per traslladar-se de Màlaga a Catalunya no en va fer cap més, a causa de que va viue mentre succeía la guerra civil, i també per la seva situació econòmica familiar, ja que provenia d' una famìlia força humil.

Arnau Torras

BIOGRAFIA DE LA BESÀVIA

Ángeles Navarro Herraiz va nèixer a Conca, una ciutat de Castella la Manxa, l'any 1914. La seva mort, l'any 1999, es va produïr a El Pont de Vilomara, on va transcorra la major part de la seva vida.

Durant la seva infancia, no va rebre cap tipus d'educació, ja que era analfabeta. Ben jove, amb menys de 25 anys, es va casar amb Vidal Casas, amb el que va tenir vuit fills, entre ells, Amelia, Ángeles i Juan. Per falta de feina, va emigrar amb tota la familia, a Catalunya, on l'indústria textil era molt pròspera, tot això per la década V del segle XX. Al no tenir estudis no va tenir una bona feina i sempre va estar en la pobresa.

No es pot dir que fos molt bona àvia, ja que no es va relacionar gaire amb els seus nets. Era una persona reservada, serena i mai nerviosa.

 BIOGRAFIA JOSEFINA VILLARÓ SERRA

Ella

Josefina Villaró Serra va néixer l’any 1906 a Palà i va morir a Manresa l’any 1978 d’una embòlia, amb setanta-tres anys.

Només va poder estudia fins els set anys perquè va haver d’anar a treballar a la fàbrica, treballa amb telers fent fil i roba.

 Un teler

Va treballa a les colònia Valls de Palà, també va treballa a Cal Puig i Font a Manresa, tot i que també va viure a Barcelona i Cardona perquè per la guerra civil espanyola es va tancar moltes fàbriques tèxtils i no hi havia llocs de treball.

Colònia Valls

Venia d’una família de sis germans ella n’era la segona; els seus germans es deien Ramona, Josefina, Francisco, Pere, Rosalia, i Genoveva. Era una persona de caràcter fort i ue sempre estava convençuda del que feia. Li agradava molt fer ganxet.

Amb els seus germans.

Va viure durant la Guerra Civil Espanyola, li va influir ja que havien de lluitar per trobar menjar ja que el seu marit va esta tres anys tancat a Extremadura per ideologies. 

Les tres generacions.

Biografia de Carme Graells Grau

Carme Graells Grau va néixer a Manresa  el dia 19 de juliol de l’any 1922 i va morir a Sant Joan de Vilatorrada el dia 16 d’octubre de l’any 2006, a l’edat de 84 anys per causa d’una malaltia.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a l’edat de 14 anys, va haver d’emigrar a Alinyà a causa de la guerra. A l’edat de 20 anys va anar amb tota la seva família a viure a La Vansa on es va casar amb Jaume Muxi Piqué. Amb ell va tenir sis fills i l’any 1950 van anar a viure tots a Manresa a causa que s’havien venut la casa de La Vansa. Durant tota la seva vida havia treballat al camp, ja que només sabia escriure, llegir, sumar, restar, multiplicar i dividir.

Li agradava molt preparar menjars, explicar anècdotes sobre la seva vida i sobretot cosir, ja que la seva mare li havia ensenyat des de molt petita. Era una persona molt simpàtica i divertida, ja que sempre estava somrient. 

Adoración Palacín Lázaro

La meva besàvia Adoración Palacin Lázaro va néixer a Alhama de Aragón, el gener de 1904 i va morir al 2005 a Calatayud, amb 101 anys fets. Va viure en diverses poblacions de la província de Saragossa donat que es va casar amb un ferroviari. Finalment, cap a els anys cinquanta ja es va quedar definitivament al seu poble natal. Aleshores jo la vaig arribar a conèixer dos anys, però només la recordo per les fotografies.

No va tenir estudis però sabia llegir i escriure. Ella treballava en fer feines de casa com casi totes les dones de la seva època, era activa i molt dominant. Va tenir quatre fills que van ser: el Julián, l’Enrique, el Federico i el Jesús, el meu avi. Dels quals tres encara estan vius.

L’agradava molt la jardineria, la política, els toros, la ràdio, la música i la lectura. Ella per desgracia va passar  la primera guerra mundial de jove, la guerra civil espanyola casada i amb fills petits, tota la postguerra, la segona guerra mundial i per sort finalment, va poder viure molts anys de llibertat en democràcia.

Fet Per: Èric Pascual Mauriz

BIOGRAFÍA de TRINI GARCIA

Trini Garcia va nèixer a Callús l'any 1910 i va morir el 4 d'octubre de 1982, per tant, va viure 72 anys. Va viure la Guerra Civil, però va morir a conseqüència d'un càncer.

Durant la seva vida va treballar com a minyona. Segons la seva família, era una dona molt amistosa i li agradava arreglar-se molt per sortir al carrer. També va tenir tres germans, amb els quals, es feia molt.

Metre la salut li ho va permetre, li agradaba molt explicar històries de la seva joventut als seus néts, i també li encantava viatjar per Catalunya visitant monuments, esglésies, parcs, fonts... És a dir, llocs tradicionals.

                                     Sílvia Sánchez Montull 

Apreciada besàvia: Biografia Benita Valverde Sancho

Es dia Benita Valverde Sancho, va néixer el dia vint-i-un de març del 1912 en un poblet de Segovia anomenat Hontalbilla i va morir el dia tres de gener de 2003 a Hontalbilla també, però des de que va ser una mica més vella i estava malalta, anava molts cops a Manresa perquè la seva filla la cuides.

Quan era petita als matins anava a l'escola, va anar-hi des de que tenia uns set anys, fins que va tindre uns catorze anys. Llavors, durant un temps, va estar treballant en una casa fent de minyona, però aleshores es va casar i va deixar la feina de minyona i va començar a dedicar-se simplement a cuidar de la casa i de la família. Als migdies feia el dinar per a tota la família i havent dinat a vegades ajudava en la carnisseria que tenien. Es va casar dos cops, amb el primer marit va tindre una filla. En morir el primer marit, va tornar-se a casar i va tindre dos fills i una filla.

Li agradava molt jugar a les cartes i estar amb la família. Durant la seva època ni hi havia la facilitat actual per poder viatjar, aixi qua a part de anar-s'en a viure a Manresa algunes temporades, no va tindre l'oportunitat de viatjar. Respecte al seu caràcter, tenia un caràcter fort i treballador, però a la vegada carinyós. Tambè feia uns dolços bonìssims, ja que li agradava la brioxeria.

Maria de Frutos Sánchez 

Besàvia Riham

En primer lloc la meva besàvia es deia ¨Habiba Rabii. L’Habiba va néixer el dia set de desembre del 1921 i va morir el 2001, es va cessar per cànce , així que va viure 80 anys . Va habitar a Larache i Tànger.

Va tenir una infancia dura. Durant la seva vida, va estudiar fins a quart de secundària, llavors ella no podía acabar els estudis perquè la mare no tenia gaires diners. Eren pobres i vivien en una casa molt petitia. Després d’uns anys, quan es va fer gran va treballar de seretària. Aleshores es va casar als vist anys amb el Moammed, i seguidament va tenir quatre fills.

A ella li agradava molt cosir,no li agradava gaire comprar roba, perquè deia que els seus vestits quedarien com un record. L’Habiba encara que estaba trista, malalta, cansada… li podies veure un somriure. Abans de morir , a l’estiu del 1999, va anar a la Mecca, per cumplir el seu pilar de la religió.  

Apreciada besàvia: Biografia Carmen Pujol Sevil

La besàvia es deia Carmen Pujolll Sevil. Va nèixerr el 28 de maig del 1909 i va morir el 25 de juliol del 2008, als 99 anys d'edat. Durant la seva vida va viure a Tarragona, encara que va fer molts viatges.

Només va fer els estudis obligatoris, no va fer cap carrera, tampoc va tenir cap ofici, es va dedicar a la seva família. Quan tenia 24 anys es va casar amb en Ramon Garcia Francisca. Durant el temps de guerra, ell va fugir del país perquè no volia lluitar. Al llarg d'aquests dos anys, ella, que tenia dos filles, va anar a viure amb la família del seu germà. Quan en Ramon va tornar, van tenir tres fills més.

La Carmen tenia un carácter dolç, era agradable, acollidora, carinyosa i presumida. Li agradava llegir sobre les famílies reials. anar arreglada i era molt final a l'hora d'escollir la roba. Li agradava escoltar música classica, ja que sa mare tocava el piano.

Mònica Sagués

                                  BIOGRAFIA BESÀVIA

Concepció Arguilés Palau va nèixer a Lleida l'any 1925 i va morir a Manresa l'any 1998. Durant els primers anys va viure a Lleida amb la seva família, però es va haber de refugiar a França per culpa de la Guerra Civíl Espanyola.

Va Estudiar l'ho bàsic que es podia aprendre en aquella època i va començar a treballar de modista. Abans les dones d'aquella època, o cuidaven de la família o cosien. Era una persona molt treballadora i oberta a tothom. Des de petita tenia moltes ganes de casar-se i ho va aconseguir, es va casar amb l'Octavi Fernàndez i al cap del temps van nèixer els seus dos fills: Jordi i Mariana.

Cal dir que va viure per tot Catalunya, ja que la seva família només sabia parlar català, i els del Estat Espanyol els prohibien parlar, i per això va viatjat també per tota Espanya. Un aspecte molt important que li va marcar la vida, va ser cuidar a la seva neta al llarg de la seva vida, la meva àvia va morir cuant me mare tenia cinc anys, llavors la meva besàvia s'en va cuidar d'ella.

La meva estimada besàvia

Francisca Romero López va néixer l'any 1910 a un petit poble anomenat Alcalà del Valle (Andalusia), i llavors va morir l'any 1995 (segle xx)a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa (Barcelona), i allà va ser on va passar els seixanta-nou anys de la seva vida.

Ella va tenir una infància molt humil, ja que provenia d'una família que s'havia dedicat tota la vida a l'agricultura i la ramaderia com la majoria de famílies en aquella època. Seguidament al 1926 va emigrar cap a Manresa (Barcelona) on va passar la resta de la seva vida. El motiu de la seva emigració va ser econòmic. Llavors quan es va establir a Manresa va conèixer al seu marit anomenat Joan Jiménez, amb el qui va tenir dotze fills.

Ella com la majoria de la població de la seva època, era analfabeta, no tenia estudis. Ella treballava al camp i cosint, era modista. Una de les seves aficions era fer ganxet. Ella no va viatjar mai, només va emigrar a Catalunya.

Ohiane Cabello

LA MEVA BESÀVIA

La meva besàvia

 

 

 Bàrbara, va néixer l'any 1910 a Bacares, Almeria una ciutat minera que , com a conseqüecia   del   tancament de la mina,a data d'avuié una zona lúdica  i va morir l'any 1998. Per tant va viure 88anys.Així doncs, va viure a Bacares, Almeria i Manresa.

 

No va tindre oportunitat d'estudiar , ja que abans en aquells anys, ja que les dones es dedicaven exclusivament a les activitats domèstiques , cuidar dels fills , dels camps , dels animals , etc...

Tenia tresgermans , i es va casar amb el seu marit , en Manuel , i va tindre cinc fills , però per desgracia el quart fill va morir als nous mesos de neixer. La meva àvia és la cinquena , la més petita dels cinc germans.

 

Era lluitadora i amb molt caràcter. Sempre li agradava sentar-se i cosir. Un moment històric que va viure va ser la guerra civil , va ser una época molt dura per ella.

 

 

 

 

        

      

BIOGRAFIA DE CARMEN DÍAZ

Carmen Díaz va ser una dona que va viure 89 anys, va néixer l'1 de maig de 1915 a Alcudia de Guadíx (Granada), i va morir a Manresa al 2004. Va viure a Alcudia de Guadíx, Sevilla, Callús i finalment a Manresa.

La seva infancia va ser bonica tot i què va ser dura, ja que va anar a l'escola fins els dotze anys però després es va anar a treballar al camp. Al cap d'uns anys va estudiar pel seu compte (llegint) i  va fer-se professora. Amb 18 anys es va casar amb Rafael Bermúdez i va tenir quatre fills. Al 1952 van emigrar a Catalunya perquè a Andalúsia treballaben al camp i guanyaven pocs diners, i com en Rafael tenía una germà a Catalunya van aconseguir un treball fàcilment. Amb 40 anys va anar a treballar a fàbriques tèxtils. Va viure la guerra civil i la segona guerra mundial. Durant la civil van empresonar al seu marit, però ella seguia mantenint a la seva família.

Durant el seu temps lliure li agradava fer vestits per els seus fills, néts... també li agradava llegir. Li agradava escoltar el futbol per la radio, ella era del "Real Madrid". Savia posar injeccions, i se les posava als seus familiars.

                                                                                                                                     Anna Zafra

La meva besàvia

Sabina Gascueña Lopez

La meva besàvia es deia Sabina Gascueña Lopez, va néixer l'any 1913 a Villalba del Rey (Cuenca) i va morir amb 90 anys el març de 2003 a Cuenca.

Quan era jove treballava al camp, tot i que sàvia llegir i escriure correctament.

Més tard va tenir tres fills: Dionisia Budia Gascueña, Antonio Budia Gascueña i Felix Budia Gascueña, en fer-se grans van deixar el poble i es van traslladar a la ciutat. Els dos petits van anar a viure a Manresa, mentre la gran es va quedar a Cuenca. Aleshores, ella vivia algunes temporades a Cuenca i d'altres a Manresa.

Pel que fa al seu temps lliure ,li agradava passejar pel camp i jugar a cartes amb els seus néts, probablement perquè era bona fent trampes.

Apreciada besàvia: La meva besàvia Carme Pelfort Tomasa

El seu nom era Carme Pelfort Tomasa, va néixer l'any 1924 i va morir l'any 2001, va viure a Fonollosa i a Manresa. Per tant, va viure entre els inicis dels anys vint i al principi del segle vint. Durant aquests anys va ocorrer la Guerra Civil.

Va treballar en una fàbrica en horari matinal, per les tardes cuidava i ajudava a casa. Llavors la seva família estava formada pel seu home Joaquim Lafora Vasaganyes i els seus fills Ana Lafora Pelfort i Josep Lafora Pelfort. Ho donava tot per la família i era molt treballadora per mantenir la família en un bon estat econòmic.

La seva personalitat era amable i tranquil·la, i era bona dona. Les seves principals aficions eren les flors, les plantava, les regava, feia del seu jardí un jardí espectacular ple de flors boniques.

Ferran Sola

LA MEVA BESÀVIA

Es deia Maria Núria Pla Liñan. Va néixer l'any 1913, a Valencià, i va morir l'any 1966, amb 53 anys. Va morir en la seva casa en Manresa, la seva filla venia del cinema amb el seu nuvi, i es va trobar a la seva mare difunta al llit de casa seva.

No tenia estudis, ja que en aquella època, difícilment podies trobar a algú escolaritzat. Quan era petita, sempre vivia en orfenats, ja que els seus pares havien mort. Després es va trobar al seu futur marit, i es van casar. Ell anava bé econòmicament. Ella era ama de casa, a ella li agradava que la gent li llegissin llibres, ja que ella no en sabia, i també li agradava anar ben vestida. Ella tenia una botiga i molta gent li preguntava si podia utilitzar el teléfon, ja que només hi havien tres al barri.

Era una persona molt amable, presumida... Va viure la dictadura, però va tenir una vida dura, li van passar moltes coses, bones i dolentes, però ella era molt forta i valenta, i va afrontar la seva vida molt positivament.