Biografies

Biografia de la Matilde Roldán

El seu nom és Matilde, va nèixer el 1922, i va morir el 2011 fa cinc anys.

Va patir la guerra civil i va nèixer a Còrdoba, on va passar la major part de la seva vida.

Era de família pobre, i des de petita la feien treballar al camp, cosa que abans era molt normal.

Quan tenia poc més de sis anys, va deixar de treballar al camp per cuidar-se de la seva germana petita.

Vivien en una casa petita, i eren cinc persones vivint, la dieta era sempre la mateixa: pa,oli i aigua, i molt poques vegades un mató que ells fabricaven.

Va crèixer, és va cassar i va tindre quatre filles, amb les quals va emigrar cap a Tarragona juntament amb el seu marit....

Després de moltes hores de viatge en tren, va arribar, va començar a treballar en una fàbrica, un detall que comportava un sou més elevat, i per tant poder pagar una dieta més variada.

 

Va aprendre a cuinar i va aconseguir ser una gran cuinera.

Més tard, va vindre a viure a Manresa, on va morir.

Les seves germanes van morir a Còrdoba abans que ella i de les quatre filles només tres van sobreviure, una d'elles és la meva àvia.

Arnau Pradas

Pilar Morera Baró

Es deia Pilar Morera Baró era l'àvia de la meva mare. Va néixer el 27 de març de 1911 a Reus i va morir el 24 de setembre de 2003. Va viure a Manresa i a Reus, però no va viatjar gaire.

La seva infantesa la va passar amb el seus 8 germans a Reus, durant seva adolescència va anar a viure a Manresa a passar una temporada amb uns parents, per canviar d'aires, ja que abans havia tallat una relació i estava trista. Allà va conèixer al meu Besàvi, que es deia Modest, i per això es va quedar a viure a Manresa per la resta de la seva vida. En aquella època hi havia la guerra civil cosa que va distanciar un mica el meu besàvi que va anar a la guerra, de la meva besàvia.

Pilar com a estudis només va fer la primaria, i va treballar quan el seu marit d'un atac cardíac als 53 anys va morir i es va quedar viuda, es va guanyar la vida fent de cosidora i brodadora.

Segons la seva família va ser una dona molt dolça i carinyosa.

La meva besàvia durant la guerra civil li portava menjar, ja que els soldats passaven gana. Per poder-se trobar van inventar un codi per comunicar-se.

Martí Puerta Juvés

Redacció de la besàvia

És deia Maria Clivillé Grau, va nèixer l'any 1924 i va morir l'any 2006 a l'edat de 82 anys. Va nèixer a Alguaire un petit poble a la vora de Lleida.

És va casar amb Jaume Oliva i amb ell va tenir quatre fills, Xavier, Josep, Damià i Maite. Avans de que naixés la Maite, la Maria, el seu home i els seus tres fills, és desplaçaren a Manresa on va viure al barri de "miralpeix" que antigament és deia "pejamo". Allà va tenir a la Maite i va treballar a una fàbrica de teixits. Un cop a Manresa habent tingut a la Maite, els seus fills es van independitzar i el seu home va morir i va anar a viure al carrer de les Saleses on va viure-hi amb el Damià fins que és va morir.

 A la Maria, li agradava presumir molt i deia que tenia molts diners i explica un familiar que el que mes els hi agradava era que sempre pagava ella els sopars

Marta Oliva Morillo 

BIOGRAFIA DE LA BESÀVIA

Ángeles Navarro Herraiz va nèixer a Conca, una ciutat de Castella la Manxa, l'any 1914. La seva mort, l'any 1999, es va produïr a El Pont de Vilomara, on va transcorra la major part de la seva vida.

Durant la seva infancia, no va rebre cap tipus d'educació, ja que era analfabeta. Ben jove, amb menys de 25 anys, es va casar amb Vidal Casas, amb el que va tenir vuit fills, entre ells, Amelia, Ángeles i Juan. Per falta de feina, va emigrar amb tota la familia, a Catalunya, on l'indústria textil era molt pròspera, tot això per la década V del segle XX. Al no tenir estudis no va tenir una bona feina i sempre va estar en la pobresa.

No es pot dir que fos molt bona àvia, ja que no es va relacionar gaire amb els seus nets. Era una persona reservada, serena i mai nerviosa.

 Arnau Torras

Biografia de Carme Graells Grau

Carme Graells Grau va néixer a Manresa  el dia 19 de juliol de l’any 1922 i va morir a Sant Joan de Vilatorrada el dia 16 d’octubre de l’any 2006, a l’edat de 84 anys per causa d’una malaltia.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a l’edat de 14 anys, va haver d’emigrar a Alinyà a causa de la guerra. A l’edat de 20 anys va anar amb tota la seva família a viure a La Vansa on es va casar amb Jaume Muxi Piqué. Amb ell va tenir sis fills i l’any 1950 van anar a viure tots a Manresa a causa que s’havien venut la casa de La Vansa. Durant tota la seva vida havia treballat al camp, ja que només sabia escriure, llegir, sumar, restar, multiplicar i dividir.

Li agradava molt preparar menjars, explicar anècdotes sobre la seva vida i sobretot cosir, ja que la seva mare li havia ensenyat des de molt petita. Era una persona molt simpàtica i divertida, ja que sempre estava somrient.

Pau Badia

Biografia de Joana Luján

La senyora Joana Lujàn va viure durant el segle XIX, va nèixer a l' any 1.917 i va morir a l' any 1.997.

Aquesta va passar la seva infància  a Màlaga ( Andalusia)  i  amb el cap del temps es va traslladar a Catalunya. Ella desgraciadament va tindre una infància i una adolescència sense estudis, així que no es va formar professionalment, però va aconseguir feina en el món del comerç durant uns anys. Més tard, amb el temps, va trobar  un home amb el que va consolidar la seva relació, es va casar i va formar una famìlia. Aquesta estava composta  per ells, tres fills i una filla : La Maria, en Luis, en Joan i en Josep.

La Joana  era una dona molt pacífica, però tot i que tembé era bastant divertida. Era molt bona amb els seus néts, sobretot amb la seva preferida d' entre tots ells : la Dolors. Els tractava com si fosin fills seus. En el seu temps lliure li agradava anar a pasejar, ballar i, quan va ser més adulta, anar a veure els toros.

Ella a part del seu viatje que va fer per traslladar-se de Màlaga a Catalunya no en va fer cap més, a causa de que va viue mentre succeía la guerra civil, i també per la seva situació econòmica familiar, ja que provenia d' una famìlia força humil.

Sara Cristòbal

 Adoración Palacín Lázaro

La meva besàvia Adoración Palacin Lázaro va néixer a Alhama de Aragón, el gener de 1904 i va morir al 2005 a Calatayud, amb 101 anys fets. Va viure en diverses poblacions de la província de Saragossa donat que es va casar amb un ferroviari. Finalment, cap a els anys cinquanta ja es va quedar definitivament al seu poble natal. Aleshores jo la vaig arribar a conèixer dos anys, però només la recordo per les fotografies.

No va tenir estudis però sabia llegir i escriure. Ella treballava en fer feines de casa com casi totes les dones de la seva època, era activa i molt dominant. Va tenir quatre fills que van ser: el Julián, l’Enrique, el Federico i el Jesús, el meu avi. Dels quals tres encara estan vius.

L’agradava molt la jardineria, la política, els toros, la ràdio, la música i la lectura. Ella per desgracia va passar  la primera guerra mundial de jove, la guerra civil espanyola casada i amb fills petits, tota la postguerra, la segona guerra mundial i per sort finalment, va poder viure molts anys de llibertat en democràcia.

Fet Per: Èric Pascual Mauriz

BIOGRAFÍA de TRINI GARCIA

Trini Garcia va nèixer a Callús l'any 1910 i va morir el 4 d'octubre de 1982, per tant, va viure 72 anys. Va viure la Guerra Civil, però va morir a conseqüència d'un càncer.

Durant la seva vida va treballar com a minyona. Segons la seva família, era una dona molt amistosa i li agradava arreglar-se molt per sortir al carrer. També va tenir tres germans, amb els quals, es feia molt.

Metre la salut li ho va permetre, li agradaba molt explicar històries de la seva joventut als seus néts, i també li encantava viatjar per Catalunya visitant monuments, esglésies, parcs, fonts... És a dir, llocs tradicionals.

                                     Sílvia Sánchez Montull

Apreciada besàvia: Biografia Benita Valverde Sancho

Es dia Benita Valverde Sancho, va néixer el dia vint-i-un de març del 1912 en un poblet de Segovia anomenat Hontalbilla i va morir el dia tres de gener de 2003 a Hontalbilla també, però des de que va ser una mica més vella i estava malalta, anava molts cops a Manresa perquè la seva filla la cuides.

Quan era petita als matins anava a l'escola, va anar-hi des de que tenia uns set anys, fins que va tindre uns catorze anys. Llavors, durant un temps, va estar treballant en una casa fent de minyona, però aleshores es va casar i va deixar la feina de minyona i va començar a dedicar-se simplement a cuidar de la casa i de la família. Als migdies feia el dinar per a tota la família i havent dinat a vegades ajudava en la carnisseria que tenien. Es va casar dos cops, amb el primer marit va tindre una filla. En morir el primer marit, va tornar-se a casar i va tindre dos fills i una filla.

Li agradava molt jugar a les cartes i estar amb la família. Durant la seva època ni hi havia la facilitat actual per poder viatjar, aixi qua a part de anar-s'en a viure a Manresa algunes temporades, no va tindre l'oportunitat de viatjar. Respecte al seu caràcter, tenia un caràcter fort i treballador, però a la vegada carinyós. Tambè feia uns dolços bonìssims, ja que li agradava la brioxeria.

Maria de Frutos Sánchez

Besàvia Riham

 En primer lloc la meva besàvia es deia ¨Habiba Rabii. L’Habiba va néixer el dia set de desembre del 1921 i va morir el 2001, es va cessar per cànce , així que va viure 80 anys . Va habitar a Larache i Tànger.

Va tenir una infancia dura. Durant la seva vida, va estudiar fins a quart de secundària, llavors ella no podía acabar els estudis perquè la mare no tenia gaires diners. Eren pobres i vivien en una casa molt petitia. Després d’uns anys, quan es va fer gran va treballar de seretària. Aleshores es va casar als vist anys amb el Moammed, i seguidament va tenir quatre fills.

A ella li agradava molt cosir,no li agradava gaire comprar roba, perquè deia que els seus vestits quedarien com un record. L’Habiba encara que estaba trista, malalta, cansada… li podies veure un somriure. Abans de morir , a l’estiu del 1999, va anar a la Mecca, per cumplir el seu pilar de la religió.

 Riham El Khamal

Apreciada besàvia: Biografia Carmen Pujol Sevil

La besàvia es deia Carmen Pujolll Sevil. Va nèixerr el 28 de maig del 1909 i va morir el 25 de juliol del 2008, als 99 anys d'edat. Durant la seva vida va viure a Tarragona, encara que va fer molts viatges.

Només va fer els estudis obligatoris, no va fer cap carrera, tampoc va tenir cap ofici, es va dedicar a la seva família. Quan tenia 24 anys es va casar amb en Ramon Garcia Francisca. Durant el temps de guerra, ell va fugir del país perquè no volia lluitar. Al llarg d'aquests dos anys, ella, que tenia dos filles, va anar a viure amb la família del seu germà. Quan en Ramon va tornar, van tenir tres fills més.

La Carmen tenia un carácter dolç, era agradable, acollidora, carinyosa i presumida. Li agradava llegir sobre les famílies reials. anar arreglada i era molt final a l'hora d'escollir la roba. Li agradava escoltar música classica, ja que sa mare tocava el piano.

Mònica Sagués

BIOGRAFIA BESÀVIA

Concepció Arguilés Palau va nèixer a Lleida l'any 1925 i va morir a Manresa l'any 1998. Durant els primers anys va viure a Lleida amb la seva família, però es va haber de refugiar a França per culpa de la Guerra Civíl Espanyola.

Va Estudiar l'ho bàsic que es podia aprendre en aquella època i va començar a treballar de modista. Abans les dones d'aquella època, o cuidaven de la família o cosien. Era una persona molt treballadora i oberta a tothom. Des de petita tenia moltes ganes de casar-se i ho va aconseguir, es va casar amb l'Octavi Fernàndez i al cap del temps van nèixer els seus dos fills: Jordi i Mariana.

Cal dir que va viure per tot Catalunya, ja que la seva família només sabia parlar català, i els del Estat Espanyol els prohibien parlar, i per això va viatjat també per tota Espanya. Un aspecte molt important que li va marcar la vida, va ser cuidar a la seva neta al llarg de la seva vida, la meva àvia va morir cuant me mare tenia cinc anys, llavors la meva besàvia s'en va cuidar d'ella.

Lara Ruíz Fernàndez

La meva estimada besàvia

Francisca Romero López va néixer l'any 1910 a un petit poble anomenat Alcalà del Valle (Andalusia), i llavors va morir l'any 1995 (segle xx)a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa (Barcelona), i allà va ser on va passar els seixanta-nou anys de la seva vida.

Ella va tenir una infància molt humil, ja que provenia d'una família que s'havia dedicat tota la vida a l'agricultura i la ramaderia com la majoria de famílies en aquella època. Seguidament al 1926 va emigrar cap a Manresa (Barcelona) on va passar la resta de la seva vida. El motiu de la seva emigració va ser econòmic. Llavors quan es va establir a Manresa va conèixer al seu marit anomenat Joan Jiménez, amb el qui va tenir dotze fills.

Ella com la majoria de la població de la seva època, era analfabeta, no tenia estudis. Ella treballava al camp i cosint, era modista. Una de les seves aficions era fer ganxet. Ella no va viatjar mai, només va emigrar a Catalunya.

Ohiane Cabello

La meva besàvia

 Bàrbara, va néixer l'any 1910 a Bacares, Almeria una ciutat minera que , com a conseqüecia   del   tancament de la mina,a data d'avuié una zona lúdica  i va morir l'any 1998. Per tant va viure 88anys.Així doncs, va viure a Bacares, Almeria i Manresa.

No va tindre oportunitat d'estudiar , ja que abans en aquells anys, ja que les dones es dedicaven exclusivament a les activitats domèstiques , cuidar dels fills , dels camps , dels animals , etc...

Tenia tresgermans , i es va casar amb el seu marit , en Manuel , i va tindre cinc fills , però per desgracia el quart fill va morir als nous mesos de neixer. La meva àvia és la cinquena , la més petita dels cinc germans.

Era lluitadora i amb molt caràcter. Sempre li agradava sentar-se i cosir. Un moment històric que va viure va ser la guerra civil , va ser una época molt dura per ella.

Aida Alamillo

 BIOGRAFIA DE CARMEN DÍAZ

Carmen Díaz va ser una dona que va viure 89 anys, va néixer l'1 de maig de 1915 a Alcudia de Guadíx (Granada), i va morir a Manresa al 2004. Va viure a Alcudia de Guadíx, Sevilla, Callús i finalment a Manresa.

La seva infancia va ser bonica tot i què va ser dura, ja que va anar a l'escola fins els dotze anys però després es va anar a treballar al camp. Al cap d'uns anys va estudiar pel seu compte (llegint) i  va fer-se professora. Amb 18 anys es va casar amb Rafael Bermúdez i va tenir quatre fills. Al 1952 van emigrar a Catalunya perquè a Andalúsia treballaben al camp i guanyaven pocs diners, i com en Rafael tenía una germà a Catalunya van aconseguir un treball fàcilment. Amb 40 anys va anar a treballar a fàbriques tèxtils. Va viure la guerra civil i la segona guerra mundial. Durant la civil van empresonar al seu marit, però ella seguia mantenint a la seva família.

Durant el seu temps lliure li agradava fer vestits per els seus fills, néts... també li agradava llegir. Li agradava escoltar el futbol per la radio, ella era del "Real Madrid". Savia posar injeccions, i se les posava als seus familiars.

                                                                                                                                     Anna Zafra

Sabina Gascueña Lopez

La meva besàvia es deia Sabina Gascueña Lopez, va néixer l'any 1913 a Villalba del Rey (Cuenca) i va morir amb 90 anys el març de 2003 a Cuenca.

Quan era jove treballava al camp, tot i que sàvia llegir i escriure correctament.

Més tard va tenir tres fills: Dionisia Budia Gascueña, Antonio Budia Gascueña i Felix Budia Gascueña, en fer-se grans van deixar el poble i es van traslladar a la ciutat. Els dos petits van anar a viure a Manresa, mentre la gran es va quedar a Cuenca. Aleshores, ella vivia algunes temporades a Cuenca i d'altres a Manresa.

Pel que fa al seu temps lliure ,li agradava passejar pel camp i jugar a cartes amb els seus néts, probablement perquè era bona fent trampes.

Alba Budia 

Apreciada besàvia: La meva besàvia Carme Pelfort Tomasa

El seu nom era Carme Pelfort Tomasa, va néixer l'any 1924 i va morir l'any 2001, va viure a Fonollosa i a Manresa. Per tant, va viure entre els inicis dels anys vint i al principi del segle vint. Durant aquests anys va ocorrer la Guerra Civil.

Va treballar en una fàbrica en horari matinal, per les tardes cuidava i ajudava a casa. Llavors la seva família estava formada pel seu home Joaquim Lafora Vasaganyes i els seus fills Ana Lafora Pelfort i Josep Lafora Pelfort. Ho donava tot per la família i era molt treballadora per mantenir la família en un bon estat econòmic.

La seva personalitat era amable i tranquil·la, i era bona dona. Les seves principals aficions eren les flors, les plantava, les regava, feia del seu jardí un jardí espectacular ple de flors boniques.

Ferran Sola

LA MEVA BESÀVIA

Es deia Maria Núria Pla Liñan. Va néixer l'any 1913, a Valencià, i va morir l'any 1966, amb 53 anys. Va morir en la seva casa en Manresa, la seva filla venia del cinema amb el seu nuvi, i es va trobar a la seva mare difunta al llit de casa seva.

No tenia estudis, ja que en aquella època, difícilment podies trobar a algú escolaritzat. Quan era petita, sempre vivia en orfenats, ja que els seus pares havien mort. Després es va trobar al seu futur marit, i es van casar. Ell anava bé econòmicament. Ella era ama de casa, a ella li agradava que la gent li llegissin llibres, ja que ella no en sabia, i també li agradava anar ben vestida. Ella tenia una botiga i molta gent li preguntava si podia utilitzar el teléfon, ja que només hi havien tres al barri.

Era una persona molt amable, presumida... Va viure la dictadura, però va tenir una vida dura, li van passar moltes coses, bones i dolentes, però ella era molt forta i valenta, i va afrontar la seva vida molt positivament.

Andrés Ortiz

ESTIMADA BESÀVIA

BIOGRAFIA D'ANA LINARES GUERRERO

Es deia Ana Linares Guerrero. Va néixer l'any 1914  i la seva defunció va ser l'any 2012, amb 98 anys. 

Va viure la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però ella era molt petita i no la va patir gaire.

Va viure també la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Els llocs on va viure van ser Cadis i Barcelona.

Va aconseguir saber llegir i escriure, però amb molta dificultat i amb una edat avançada. Mai havia anat a l'escola.

Era molt bona persona, amb un caràcter molt noble i estimada per tothom.

Les seves aficions eren els animal i el camp, ja que la seva família era pobra i molt sacrificada.

Va tenir vuit fills, sense recursos mèdics ni econòmics, i és per això que va haver de lluitar molt, perquè els seus fills no patissin gana.

Als nou anys ja treballava collint cotó i a les feines del camp, per aquest motiu, quan es va fer gran, davant les espectatives de treball que hi havia a Catalunya, va decidir venir a viure aquí.

El seu únic viatge va ser aquest, no va conéixer res més.

L'any 1958 va venir a Catalunya. Primer ho va fer un dels seus fills, més tard ella amb el besavi i, finalment, van acabar venint tots els altres fills.

Van ser anys molt durs: canvi de cultura, clima, maneres de fer...

De totes maneres, la besàvia era una persona molt positiva i optimista, per tant, sempre mirava endavant, mai enrere.

Va fer que la família estigués molt unida, ja que per motius econòmics els fills no es podien independitzar i ella era molt feliç tenint-los al seu costat.

Roger Ayala

Biografia Besàvia Isabel Jimenez Montanyos

Biografia Besàvia

Isabel Jiménez Montanyos va ser una dona que va néixer el 8 de setembre de 1916 i va morir el 7 de maig de 2006. així que va viure 90 anys. En un altre temps va viure a Olivença, província Badajoz, i a Sabadell, que és on va morir.

La seva infància va ser dura ja que treballava des de molt petita. Ella no tenia estudis, ja que treballava sempre a casa o al camp, però quan va anar a Sabadell va treballar en una llar d'infants. El seu marit es deia Josep i els fills es deien mariana, Lola i Carles. De moments històrics va viure la guerra civil,la guerra mundial,el franquizme i la transició.

La seva aficció en les seves estones lliures era llegir. Li encantava llegir i cosir.Era bona persona, però avegades de sobte, si la feies enfadar tenia el seu geni. Era molt humil i molt lluitadora. Sempre tenia cura dels seus fills.

Eva Jiménez Alamo.

La meva besàvia Fatima Boujeba

La meva besàvia Fàtima Boujeba. Va néixer l'any 1895 i va morir l'any 1963 a l'edat de 68 anys naturalment al mateix lloc on va néixer al poble d'Ajdir.

Aleshores, allà on vivia la gent no anava a l'escola i tampoc no hi havia pel que naturalment no va anar a escola. Ella jugava a jocs que fabricaven ella i els seus germans a casa. Eren de classe mitjana. Al principi després de casar-se treballava al camp on recoïa menjar per a ella i la seva família per una part anava a una illa on habitaven i segueixen habita'n l'exèrcit espanyol a El Peñon D'Alhucemas conjuntament amb l'Illa De Tierra i L'Illa De Mar, al llarg del temps va acabar cuida'n de casa i dels seus cinc fills que eren Túria, Khadija, alia, Mnuja i Muhammad el meu avi, el seu marit era Shagib. Tenia 3 germans: Mussa (Moisès), Hamid i ella Fàtima que era la més gran. Els seus pares van viure al mateix lloc que ella

Va tenir èpoques dures de la que destaca la guerra de Marroc amb Espanya en que el seu marit el Shagib va haver d'anar a defensar.

Adam El Messaoudi Aarab

La meva Besàvia Maria Jovita Jaimes

LA MEVA BESÀVIA

La besàvia es deia Maria Jovita Jaimes. Va néixer a Floridablanca (Colòmbia) l'11 de octubre de 1910, i va morir el 12 d'abril de 2013. Tenia 103 anys.

Era una dona molt alegre, afectuosa i conversadora. Va tenir 11 fills emtre ells l'avi.

A la besàvia li agradava viatjar molt, sobretot viatges religiosos que feien a diferents esglésies i pobles de Colòmbia. També passava llargues temporades a Bogotá, on vivien dues de les seves filles.

Sempre va viure a Floridablanca, que va ser el poble on va néixer i on viuen la majoria dels seus fills, néts, besnéts i rebesnéts.

En aquella època no s'estudiava per tant la besàvia no va estudiar sinó que es dedicava a ajudar als pares en els treballs de camp. I quan era adolescent es va casar, tenia tretze anys i va començar a dedicar-se a tenir cura del seu marit i els seus fills.

A la meva besàvia li agradava que la visiten i, com que era una persona molt estimada, sempre estava acompanyada, tots gaudíen escoltant el que contava quan era jova.

Cada tarda, passava l'estona fent berenars perquè anessin a estar amb ella.

Era molt presumida, es pintava les ungles i es ficava molts perfums.

La besàvia va tenir una família molt gran, va tenir onze fills i d'aquests onze com a mínim van tenir set fils.

Era feliç explicant que quan neic in net o un besnét, malgrat la seva edat tenia una memòria excel·lent i no se li oblidava cap cosa .

Va ser una dona feliç i optimista, i va passar moltes èpoques difícils que va acabar superant.

Nico Ortiz

Estimada besàvia: Biografia

Biografia de Dolores López Hernández

Dolores López Hernández, coneguda com a Doña Lola, va néixer a Baza, a Granada, a l'any 1916, i va morir a Barcelona en una intervenció de cor al 1988; als 72 anys d'edat.

Durant la seva infantesa, va viure a Baza, però després va  traslladar-se a molts altres llocs d'Espanya, ja que el seu marit era militar i l'acompanyava juntament amb els seus fills allà a on el destinaven. Va estar vivint a Santa Cruz de la Palma al acabar la guerra civil, després a Capdepera a l'any 1942, i també a Felanitx fins al 1949, quan va anar a Fàsnia i posteriorment un altre cop a Santa Cruz de la Palma fins a l'any 1951 que es traslladà a Enciso, fins al 1953 que va anar a viure a Nalda durant quatre anys. Finalment s'instal·là a Manresa, on s'hi va quedar.

Era la tercera de quatre germanes i va estudiar "estudios elementales", que seria com ara primària.

Era mestressa de casa, o com abans deien, feia "sus labores", però ja que en alguns dels pobles on havia estat eren bastant aïllats i el personal sanitari no sempre estava disponible, ja que havia d'anar a algun altre poble a atendre, ella posava injeccions i feia de llevadora.

Es va casar amb Julio Ruiz i van tenir quatre fills, dels quals només dos van sobreviure. Per intentar salvar l'últim germà, mort per meningitis, buscaren penicilina fins i tot de contraband, ja que no se'n trobava fàcilment.

Va viure la guerra i la post-guerra. Era extrovertida i tenia facilitat per relacionar-se, fins i tot llegia novel·les a les veïnes quan sortien a la porta a fer feines artesanals. També era una mica presumida i molt religiosa; sempre anava a missa.

La seva afició principal era cantar, i havia cantat de manera amateur, col·laborant en festivals solidaris en alguna  causa benèfica i àdhuc a la ràdio. També li agradava fer ganxet i brodats, i tenia força interès pel cinema, el teatre i la música tanmateix per la cuina tradicional dels llocs on havia viscut.

Brenda Pradas 

Biografia de la Besàvia

Biografia de Montserrat Pujols i Clotet

Es deia Montserrat Pujols i Clotet. Va néixer el novembre de l'any 1906, i va morir l'any 2000, a causa d'una lesió (un cop) al cap, a l'edat de 94 anys.  va passar la major part de la seva vida a Castellbell i el Vilar, , però l'any 1986 (just després del gran incendi) va anar a Manresa, a viure amb la seva filla, com a conseqüencia de l'edat.

Va estudiar primària i mig batxillerat. Quan va fer els catorze anys va començar a treballar en una fàbrica tèxtil. Durant el temps que va estar a la fàbrica, va intentar de continuar estudiant, de forma que a la nit, quan sortia de la fàbrica, anava a fer classe amb les monges. També hi va haver una època en la qual va portar el negoci familiar, que era una botiga de carbó, vi, gra, i peix. El seu pare es deia Josep Pujols i Badia, i venia del Molí de Capolat, a Berga. La seva mare es deia Francisca Clotet i Nadal, i venia del Molí de Rellinars, al Vallès Occidental. Ella era la tercera de cinc germanes: la Pilar, la Conxita, ella, la Maria i l'Angelina. El seu marit era en Josep Homet i Patrós, amb el qual hi va tenir una sola filla, Francina Homet i Pujols.

Era una persona intel·ligent, presumida i treballadora. Durant la seva vida va haver de viure etapes com la guerra civil Espanyola, i llavors la dictadura de Franco... Sempre li va agradar llegir i fer labors, des de ben petita, però va ser al final de la seva vida quan més ho va gaudir.

Jordi Otal