Diumenge, 29 de maig de 2016
Estimada besàvia
Sóc en Nicolás, el fill de la teva néta Olga, la filla del teu fill Rodolfo, te'n recordes de mi? Fa cinc anys ens vam veure per última vegada... En primer lloc volia dir-te que en aquella ocasió tenia moltes ganes de conèixer-te, perquè creïa que com tenies cent anys, series molt alta. Per una banda me'n recordo de les nostres conversacions com em feies preguntes sobre l'avió perquè no creïes que duràvem dotze hores el viatge, em preguntaves també com era la vida aqui a Espanya i començaves tu a explicar-me les teves coses. I mira si són diferents!
En segon lloc m'agradaria molt haver-te vist dintre d'un mes que anirem a Colòmbia per explicar-te els avanços de la tecnologia: com podríem comunicar-nos instantàniament amb el mòbil, ensenyar-te la meva tablet i mostrar-te que a través d'ella podries buscar la informació que volguessis, ja sé que et costaria creure-ho i ens hauríem rigut molt amb les teves ocurrències.
Per altra banda, vull que sàpigues que el meu germà William, aquell noi que sempre te'n recordes està estudiant ingeneria energètica i la meva germana ja està a tercer de primària. Llavors, els meus pares em diuen que aprofitarem el viatge perquè ella faci la seva comunió allí.
A més tinc moltes ganes d'anar per abraçar al avi i dir-li el feliç i orgullós que em sento d'ell per haver lluitat i superat com un campió aquella enfermetat.
Finalment vul que sapigués que sempre estaràs en els nostres cors perquè eres un exemple de fortalessa. Et vull besàvia.
Petonets i una abraçada
Nicolás
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.